Master en comunicació 2.0 i Postgrau de Comunitats, Xarxes Socials i Vídeo a Internet a la UPF.
Actualment treballo a l'Àrea Digital de COMRàdio on administro i gestiono blocs amb Wordpress. Treballo amb altres gestors com Vertebra, Paloo. Actualment estic realitzant projectes amb Ubiquo i Drupal. També col·laboro en la estratègia, creació, gestió de perfils i distribució de continguts a les xarxes socials. Aquí trobareu els meus treballs i col·laboracions a la xarxa.
Article publicat al bloc d’Escacc el 20-02-2012
Corria l’any 2004, Zapatero sortia de guanyar unes eleccions marcades pels atemptats del 11M, convocatòries de protesta via SMS i denúncies de manipulació informativa per part dels mitjans públics. Segurament per això, un dels seus primers reptes va ser la reforma de la ràdio i televisions públiques i per fer-ho va reunir un grup de notables als que va anomenar “El consell de savis”. La seva tasca consistia en posar sobre paper com aconseguir per a la ràdio i televisió pública “el millor compliment de la seva funció de servei públic i l’extensió dels valors cívics i democràtics”. Resultat: el “Informe para la reforma de los medios de comunicación de titularidad del Estado Español”. Algú se’n recorda?
Potser, davant la profunda crisi de model i d’identitat dels mitjans públics, és moment de recordar alguns dels punts d’aquests savis. Defensors del servei públic, l’anomenada societat de la informació i dos conceptes essencials per a les nostres vides. La democràcia i la llibertat.
“Això ens porta al cor mateix de la societat democràtica: l’educació. Sense la formació de persones lliures, es fa impossible aquesta organització de la societat que, des dels grecs, anomenem “poder del poble”… Es necessita, doncs, un cert idealisme -paraula de la qual no hem d’avergonyir-nos’en-, per dur a terme aquesta funció social, lliure del predomini injustificat d’interessos privats, de fanatismes i de sectarismes que, a estones, es mobilitzen contra els deures públics…” diu el pròleg de l’informe. A continuació, passo a resumir alguns dels punts més destacats del que anomenen “Missions i activitats del servei públic”:
- Objectivitat: veracitat i imparcialitat de les informacions, la separació entre informacions i opinions, el respecte al pluralisme religiós, social, cultural i lingüístic… Els programes informatius des del model públic, com a òrgan essencial per a la informació, l’expressió i el judici de valor dels ciutadans.
- El dret d’accés: La Constitució va reconèixer “el dret d’accés” als grups socials i polítics significatius, com a evident eina essencial d’una concepció activa de la llibertat d’expressió, però remetia la seva regulació a una llei posterior. Segons els savis s’ha d’assegurar “la presència i expressió de partits polítics, organitzacions sindicals i empresarials, confessions religioses, associacions de consumidors o d’interès ampli (ONGs, benèfiques, culturals …) i, en general, tot tipus de grups ideològics amb personalitat jurídica, d’acord amb el seu pes objectivable en la societat.”
- El servei públic s’ha d’adaptar a unes societats de múltiples interessos i gustos i, en particular, a la interactivitat, riquesa multimèdia i personalització de continguts i serveis que caracteritza la Societat de la Informació: nous canals i serveis per a noves demandes dels ciutadans.
- La ràdio i la televisió continuen sent, ara per ara, els mitjans amb més impacte i influència en les persones i en la societat en conjunt. Aquests organismes han d’estar subjectes a mecanismes democràtics i sotmesos a un control públic i transparent de les seves missions i el seu finançament.
- El que un “servei públic” ha d’afegir a les tres funcions clàssiques (informar, formar i entretenir), és el propòsit de servir a l’interès públic i de perseguir no només l’eficiència econòmica, sinó la rendibilitat social. A això acostumem a dir-li “qualitat” de la programació.
- Les funcions de servei públic haurien d’ajustar-se als objectius enumerats per la Unió Europea de Radiodifusió, el 1993: “Una programació per a tots, un servei de base generalista amb ampliacions temàtiques, un fòrum per al debat democràtic, lliure accés del públic als principals successos, una referència en matèria de qualitat, una abundant producció original i un esperit innovador, un aparador cultural, una contribució al reforç de la identitat europea i als valors socials i culturals, un motor de la recerca i del desenvolupament tecnològic “.
L’informe també fa referència al que anomena “l’era digital“ (recordem que va veure la llum al 2005) i assenyala que s’ha d’ajustar a les següents característiques:
- Independència de la seva línia editorial d’informació i continguts, el que exigeix ??no només una organització autònoma respecte dels poders polítics i econòmics sinó també una autonomia tecnològica i de gestió programaria.
- Responsabilitat i paper com a referència i orientació de la qualitat del conjunt dels serveis digitals.
- Funció d’articulació i cohesió social, especialment orientada cap a la integració digital.
- Defensa d’estàndards tècnics oberts que permetin l’accés de tots els ciutadans.
- Ofertes per a tots els públics, diversificant continguts i serveis cap a les noves demandes de cultura i informació de qualitat, i cap a les minories de gustos i interessos, amb especial preferència pels segments socials més desfavorits o més inermes davant les pressions del mercat (nens i joves, immigrants, …).
- Universalitat o preferència general, en conseqüència, cap a una oferta oberta i gratuïta, que resulti accessible i assequible per a tots els ciutadans.
Més enllà de la missió general de servei públic, els nostres savis recomanen una labor específica cap a les minories més desafavorides i continguts dirigits especialment a la infància, tercera edat, igualtat de gènere, discapacitats, minories ètniques, immigrants i refugiats. També s’ha de dedicar una “especial atenció a qüestions socials de primera magnitud al nostre país i que exigeixen, per tant, programes i continguts d’educació i socialització específica”, com podria ser l’atur o la crisi econòmica.
I finalment, garantir la producció pròpia: “les radiotelevisions públiques han de mantenir un nivell alt de producció interna com a garantia fonamental de qualitat i fiabilitat de les seves missions de programació de servei públic.”
I si algú els escoltés?
“… per la innovació i contra les renovacions, hem de sacsejar la base social d’aquests aparells mitjançant incessants propostes per a la seva millor utilització, en benefici del públic en general. Hem de qüestionar que siguin utilitzats en benefici d’uns pocs. Encara que les nostres propostes siguin impossibles de dur a terme en el present ordre social, seran factibles en un altre…”
Teoria de la ràdio, Bertolt Brecht.
Una vegada un periodista va preguntar-li a Mark Zuckerberg: Perquè és tant important la redifusió de continguts a la xarxa? … i Zuckerberg va respondre: “Saber que un esquirol mor al teu jardí pot ser més rellevant per als teus interessos que saber que mor gent a l’Àfrica”.
Que passaria si la xarxa ens mostres els resultats de recerca segons aquest criteri de rellevància? De fet, ja ho fa. I d’això se’n diu “la bombolla de filtres”, un terme que dona nom a una teoria desenvolupada per Eli Pariser, president de la Junta de MoveOn.org i co-fundador de Avaaz.org.
En que consisteix “la bombolla de filtres”?
Els llocs web, com Facebook o Google, utilitzen algoritmes per mirar d’esbrinar de forma selectiva la informació que un usuari li agradaria veure partint de la informació que ell mateix proporciona amb el seu comportament i activitat diària davant l’ordinador (recerques, clics a m’agrada, comentaris, ubicació…). Com a resultat, aquests llocs web tendeixen a mostrar els resultats que algorítmicament estan més d’acord amb el punt de vista del usuari, obviant o amagant la resta de resultats. A la pràctica, com explica Eli Pariser en un TED Talks, dos persones amb gustos i personalitats diferents, que realitzen la mateixa recerca en el mateix moment, podrien obtenir resultats totalment oposats. Eli ho explica així:
“La bombolla de filtres és l’univers propi, personal i únic de informació que un viu a la xarxa. I el que hi hagi a la bombolla de filtres, depèn de qui és un i del que un fa. Però el problema és que no decidim el que entra. I més important encara, no veiem que és el que s’elimina.”
En el darrer Summit 2011 es va debatre com la tecnologia està re-inventant el periodisme. Eli Pariser també va participar i en la seva intervenció va proposar la col·laboració d’editors i algoritmes en el filtratge de continguts per aconseguir que la informació arribi millor als usuaris. També va lloar la tasca de curació de continguts per aportar possibles sol·lucions al problema.
Podem fer esclatar la bombolla?
No existeix la recepta màgica però si algunes pautes que ens ajuden a despersonalitzar la nostre experiència a la web. Google ens dona uns consells al respecte i a thefilterbubble.com ens fan 10 recomanacions:
1. Elimina les coockies del teu navegador:
Chrome: Opcions> Avançades> Configuració de contingut> Elimina les dades de navegació
Firefox: Eines> Opcions> Privadesa> Fes saber als llocs webs que no vull que em segueixin
Safari: Preferències> Seguretat
Internet Explorer: Eines> Opcions d’Internet> Privadesa> Configura la privacitat
2. Esborrar l’historial web del nostre cercador:
En el cas de Google: aquí podeu trobar les instruccions per fer-ho, amb els darrers canvis i actualitzacions de les pàgines de Google, si algú ho aconsegueix que ens ho expliqui. Gràcies!
3. Configura la teva privacitat a Facebook:
Ho podeu fer a través d’aquest enllaç:https://www.facebook.com/settings/?tab=privacy i seguin aquestes instruccions (amb data 26 d’agost del 2011) o el servei d’ajuda de Facebook.
4. Canvia la data del teu aniversari:
Resulta una dada clau en la identificació de persones, també es recomana no fer sempre el teu nom i usuari en el registre del “username” si no vols que les empreses relacionin les teves dades de molts llocs webs diferents.
5. “Apaga” la publicitat segmentada:
Hi ha plugins que permeten desactivar-la al teu navegador,
Chrome: ‘Keep My Opt-Outs’
IE9: ‘Tracking Protection’
Firefox ‘Do Not Track’
Safari’s ‘Tracking Protection’ (Properament)
6. Anar d’incògnit:
Navegadors com Chrome permeten obrir finestres d’”incògnit”, de manera que desactiva el seguiment de la història i amaga les cookies. Per fer-ho selecciona l’enllaç amb el botó dret i selecciona “obre l’enllaç amb una finestra nova d’incògnit”.
7.Navega de forma anònima:
Llocs com Torproject.org i Anonymizer.com permet dur a terme tot el trànsit del navegador a través dels seus servidors i de forma anònima.
També podeu activar aquesta extensió de Chrome.
8. Despersonalitza el teu navegador:
Encara no en tens prou? La Electronic Frontier Foundation (EFF) fa que sigui fàcil veure com tens configurat el teu navegador i donen alguns consell sobre com fer els ajustos més complicats de rastrejar.
9. Demana a Facebook i Google que sigui més fàcil controlar els filtres:
Google: http://www.google.com/publicpolicy/feedback.html
Facebook: http://www.facebook.com/help/?topic=suggestions
10. Demana una regulació:
Desconec les iniciatives que es duen a terme en aquest sentit a Catalunya, Espanya o Europa. Si en coneixeu les afegirem. Us enllaço la pàgina de l’agencia catalana i l’agència espanyola de protecció de dades on trobareu informació sobre els vostres drets i on també es poden formular denúncies i reclamacions.
En aquest sentit recentment va presentar-se a Estats Units el projecte de llei “Do not Track”, que pretén donar capacitat de decisió als usuaris per escollir si determinades webs poden o no fer us de les seves dades de navegació. Hipòcritament, mitjans de comunicació com “The New York Times” signen editorials a favor mentre s’aprofiten les nostres dades, fins i tot obligant-nos a acceptar totes les seves cookies per poder accedir als seus continguts, per després vendre-les a tercers. És aquets el model de negoci que volem?